Història i orígens de la Societat Coral “La Unió”
Quan en el any 1853, en que Cornellà era eminentment agrícola, gairebé totes les famílies vivien del fruit de la terra. Quan la collita es presenta més esperançadora, el 24 de Maig el riu Llobregat es desborda inundant els camps i la població, portant la misèria a moltes famílies de Cornellà. També després la fil·loxera ataca els ceps de les vinyes del secà augmentant l’angoixa del poble. Enmig de tanta misèria, una tercera calamitat es presenta a Cornellà: el còlera. La terrible epidèmia féu la seva aparició, sembrant la confusió i desconcert entre els Cornellanencs. Aquest fou el motiu principal per què s’organitzés al nostre poble la primera agrupació Coral. Era el primer Cor, conegut per nosaltres amb l’anagrama S.U.R.O. i n’era fundador en Antoni Giralt, conegut per l’Anton Tarragona. Junt amb ell, un altre fundador fou en Ramon Sala Massaguer a qui se l’hi atribueix la nova denominació de la Societat el S.U.R.O. per el nom de Iris.
Ramon Sala Massaguer fou durant un temps l’ànima i vida de la Societat “L’Iris” que entra a formar part de la Federació de Cors de Clavé (1857). El primer mestre del S.U.R.O. i més tard de “L’Iris” fou en Josep Samanaré Lloberas, natural de Terrassa i veí de Cornellà en aquella època.
Paral·lelament en aquells anys a Barcelona, el Mestre Josep Anselm Clavé havia organitzat una agrupació Coral anomenada “L’Aurora” (1845) que transforma amb el nom de “Fraternitat” (1850) i més tard amb el nom de “Euterpe” (1857) que seria la precursora de les “Societats Euterpenses” que naixerien després arreu del país, com també de l’actual Federació de Cors de Clavé.
En el transcurs dels anys, la vitalitat de L’Iris anava minvant i el desànim feia bretxa en els seus components. Fou aleshores quan un cornellanenc, en Jaume Casas Pallarol, nascut a Cornellà el dia 28 d’abril de 1853, asumí la difícil tasca de reorganitzar la Massa Coral i aconseguir que tornés a cantar.
En Jaume Casas Pallerol va saber inculcar de nou l’esperit artístic del nostre poble i sota el lema de “Progrés, Virtut i Amor” nasqué “El Porvenir”. Substituït el nom de “L’Iris” per de “El Porvenir”, la Societat entrà a formar part de l’Euterpe de Clavé a l’any 1878. Fou director del Cor de “El Porvenir” D. Diego Vila i Priu, conegut també per “el Moreno”.
Ramon Sala Massaguer fou durant un temps l’ànima i vida de la Societat “L’Iris” que entra a formar part de la Federació de Cors de Clavé (1857). El primer mestre del S.U.R.O. i més tard de “L’Iris” fou en Josep Samanaré Lloberas, natural de Terrassa i veí de Cornellà en aquella època.
Paral·lelament en aquells anys a Barcelona, el Mestre Josep Anselm Clavé havia organitzat una agrupació Coral anomenada “L’Aurora” (1845) que transforma amb el nom de “Fraternitat” (1850) i més tard amb el nom de “Euterpe” (1857) que seria la precursora de les “Societats Euterpenses” que naixerien després arreu del país, com també de l’actual Federació de Cors de Clavé.
En el transcurs dels anys, la vitalitat de L’Iris anava minvant i el desànim feia bretxa en els seus components. Fou aleshores quan un cornellanenc, en Jaume Casas Pallarol, nascut a Cornellà el dia 28 d’abril de 1853, asumí la difícil tasca de reorganitzar la Massa Coral i aconseguir que tornés a cantar.
En Jaume Casas Pallerol va saber inculcar de nou l’esperit artístic del nostre poble i sota el lema de “Progrés, Virtut i Amor” nasqué “El Porvenir”. Substituït el nom de “L’Iris” per de “El Porvenir”, la Societat entrà a formar part de l’Euterpe de Clavé a l’any 1878. Fou director del Cor de “El Porvenir” D. Diego Vila i Priu, conegut també per “el Moreno”.
1890 – El Porvenir
Transcorreguts alguns anys, en l’any 1891 es forma a Cornellà un altre Cor de Clavé fundat per En Antoni Poch, anomenat també el “nanu del Mariol”. Aquella Societat tingué el nom de “La Violeta” i obtingué extraordinaris èxits en tots els actes en que participa donant constants proves de l’esperit que inspirava en aquells homes, seguidors de l’ideal del mestre Clavé.
La Violeta
Transcorreguts novament uns 25 anys i davant el desànim que tornà a envair la moral de les Masses Corals de Cornellà, es decideixen agrupar les dues Masses Corals en una sola, fusionant-se l’any 1915.
Es fusionen les dues Societats “El Porvenir” i “La Violeta”, s’uneixen els dos patrimonis i es constitueix la nova Societat amb el nom de Societat Coral “La Unió” nom que simbolitza aquell acte tan important i transcendental per Cornellà.
Es fusionen les dues Societats “El Porvenir” i “La Violeta”, s’uneixen els dos patrimonis i es constitueix la nova Societat amb el nom de Societat Coral “La Unió” nom que simbolitza aquell acte tan important i transcendental per Cornellà.
Grupo coral de La Societat Coral “La Unió”
Passaven els anys i la Massa Coral cada dia obtenia més popularitat. Es celebraven festes culturals i benèfiques, es cantaven les “caramelles” el dissabte i diumenge de Glòria i prenia part també a molts actes Claverians de la Federació.
Per la Festa Major de l’any 1920, concretament el dia 6 de juny es celebrà a l’envelat una festa de la Massa Coral en un acte d’homenatge als seus veterans coristes. Presidí l’acte el Sr. Vicenç Llivina i Fernández, Alcalde de Cornellà en aquella època.
Per la Festa Major de l’any 1920, concretament el dia 6 de juny es celebrà a l’envelat una festa de la Massa Coral en un acte d’homenatge als seus veterans coristes. Presidí l’acte el Sr. Vicenç Llivina i Fernández, Alcalde de Cornellà en aquella època.
Envelat de Festa Major
En un acte Claverià i prenent-hi part la Massa Coral de la Societat, el dia 14 d’agost de l’any 1921, l’Alcalde Sr. Vicenç Llivina i Fernández perpetuà la memòria de J.A. Clavé en aquest poble descobrint la “Làpida de marbre” a la façana de les Escoles Nacionals, mentre l’orquestra La Filharmònica entonava el “Gloria a España”.
Passen els anys i després de superar els obstacles ocasionats pels avatars de la guerra civil i la postguerra arribem a l’any 1950 en què uns homes amants del Cant Coral i fidels a l’obra Claveriana treballen incansablement perquè la Societat torni a ser el que era abans.
Passen els anys i després de superar els obstacles ocasionats pels avatars de la guerra civil i la postguerra arribem a l’any 1950 en què uns homes amants del Cant Coral i fidels a l’obra Claveriana treballen incansablement perquè la Societat torni a ser el que era abans.
Caramelles Societat Coral “La Unió”
Efectivament, l’any 1950, la Societat Coral “La Unió” és reconeguda i legalitzada oficialment pel Govern Civil de Barcelona, com a continuadora de l’antiga, recuperant l’Estendard.
Estendard símbol de la Societat l’any 1951
L’any 1951, ja amb personalitat pròpia, la Societat s’estableix com arrendatària en el local propietat de la Sra. M. Fonollosa, conegut pel “Pati Blau”, fins a l’any 1966 en què es trasllada al Pavelló metàl·lic instal·lat a l’efecte dintre de la finca comprada amb grans sacrificis per part de la Societat als senyors Plans i Gelabert. Finca comprada a terminis mensuals durant 6 anys.
L’any 1954, la Junta Directiva de la Societat, sota la presidència del Sr. Sebastià Raventós, organitza una festa Coral per celebrar el 1r. Centenari de la fundació de la primera agrupació Coral anomenada S.U.R.O. capdavantera i precursora de “L’Iris”, de “El Porvenir” i que després de fusionar-se amb “La Violeta” és continuadora l’actual Societat Coral “La Unió”. Era el dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni, essent la principal protagonista la Massa Coral de la nostra Entitat. Hi participaren també quasi totes les Societats Corals de Catalunya amb els seus Estendards. Finalitzat l’acte, el nostre President en Sebastià Raventós, pronuncià unes emotives paraules d’agraïment a tots els presents i al Sr. Josep Capdevila, President de la Federació de Cors de Clavé.
L’any 1954, la Junta Directiva de la Societat, sota la presidència del Sr. Sebastià Raventós, organitza una festa Coral per celebrar el 1r. Centenari de la fundació de la primera agrupació Coral anomenada S.U.R.O. capdavantera i precursora de “L’Iris”, de “El Porvenir” i que després de fusionar-se amb “La Violeta” és continuadora l’actual Societat Coral “La Unió”. Era el dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni, essent la principal protagonista la Massa Coral de la nostra Entitat. Hi participaren també quasi totes les Societats Corals de Catalunya amb els seus Estendards. Finalitzat l’acte, el nostre President en Sebastià Raventós, pronuncià unes emotives paraules d’agraïment a tots els presents i al Sr. Josep Capdevila, President de la Federació de Cors de Clavé.
1987 – Estendard nou any
Per la Festa Major de Cornellà de l’any 1965 i per commemorar el CINQUANTENARI de la fusió Claveriana a Cornellà de “El Porvenir” i “La Violeta” que l’any 1915 s’uniren amb el nou nom de Societat Coral “La Unió”, la Junta Directiva sota la presidència del Sr. Joan Salicrú, organitza el I Certamen Coral, amb la col·laboració del Magnífic Ajuntament i dintre dels “FESTIVALS DE CORNELLÀ 1965”.
L’acte se celebrà a l’envelat de la Societat, en el terreny de la Sra. Vda. Vallhonrat (sota els Eucaliptus). Cada una de les Corals obtingueren molts aplaudiments a l’acaball llurs interpretacions. S’imposà una Medalla commemorativa de la Diada a tots els Estendards i també a tots els Coristes amb 70 anys complerts com a Homenatge. Un acte molt emotiu.
Una altra festa Claveriana se celebrà el 21 de maig de 1967 amb motiu de la inauguració del nou Pavelló metàl·lic enclavat al terreny de la nostra propietat i considerat com el nostre estatge Social des d’aquell moment. Actuà admirablement la nostra Massa Coral i a continuació la Coral “La Maquinista” que interpretar una selecció del seu repertori. Totes dues Corals foren molt elogiades pel públic assistent.
L’acte se celebrà a l’envelat de la Societat, en el terreny de la Sra. Vda. Vallhonrat (sota els Eucaliptus). Cada una de les Corals obtingueren molts aplaudiments a l’acaball llurs interpretacions. S’imposà una Medalla commemorativa de la Diada a tots els Estendards i també a tots els Coristes amb 70 anys complerts com a Homenatge. Un acte molt emotiu.
Una altra festa Claveriana se celebrà el 21 de maig de 1967 amb motiu de la inauguració del nou Pavelló metàl·lic enclavat al terreny de la nostra propietat i considerat com el nostre estatge Social des d’aquell moment. Actuà admirablement la nostra Massa Coral i a continuació la Coral “La Maquinista” que interpretar una selecció del seu repertori. Totes dues Corals foren molt elogiades pel públic assistent.
L’any 1979, per commemorar els 125 anys (1854-1979) de la fundació de la Societat, la Junta Directiva sota la presidència del Sr. Agustí Garcia Monreal, organitzà una TROBADA DE CORS DE CLAVÉ. Per tal efecte s’envien invitacions a un gran nombre de Societats Corals arreu de Catalunya. Agrupades totes las Masses Corals, es dirigeixen a l’Ajuntament a on, i en honor a les Autoritats, es cantà de conjunt, SALUT ALS CANTORS.
Tot seguit, en el Monument de J.A. Clavé, l’ofrena d’una Corona i s’interpreta LES FLORS DE MAIG. Després una cercavila amb globus i caramels per la mainada.
Seguidament en el nostre local Social, s’ofereix als assistents un concert individual i de conjunt. S’imposa als Estendards. Medalles commemoratives de la Diada i se serveix un vermut de germanor a les Corals assistents. Aquesta festa se celebrà el diumenge, dia 1 de juliol de 1979.
Amb el pas dels anys la Societat Coral “La Unió” per problemes adversos a l’Entitat es va anant dissolvent lentament el Cor, passant a ser l’única activitat les sessions de ball.
A partir de l’any 1981 hi va haver una entrada de sang nova a la Junta i sota la direcció dels últims presidents es van potenciar de nou les activitats culturals i recreatives, tornant-se a crear des de l’any 1983 el Cor, arrancant de l’única activitat que aquells moments tenia vida, que era la Tuna Fénix de la Societat Coral La Unió.
Seguidament, es va formar la Secció Ciclista, l’equip de Futbol, Futbol Sala i en 1987 la Secció Musical i un grup de Twirling.
Tot seguit, en el Monument de J.A. Clavé, l’ofrena d’una Corona i s’interpreta LES FLORS DE MAIG. Després una cercavila amb globus i caramels per la mainada.
Seguidament en el nostre local Social, s’ofereix als assistents un concert individual i de conjunt. S’imposa als Estendards. Medalles commemoratives de la Diada i se serveix un vermut de germanor a les Corals assistents. Aquesta festa se celebrà el diumenge, dia 1 de juliol de 1979.
Amb el pas dels anys la Societat Coral “La Unió” per problemes adversos a l’Entitat es va anant dissolvent lentament el Cor, passant a ser l’única activitat les sessions de ball.
A partir de l’any 1981 hi va haver una entrada de sang nova a la Junta i sota la direcció dels últims presidents es van potenciar de nou les activitats culturals i recreatives, tornant-se a crear des de l’any 1983 el Cor, arrancant de l’única activitat que aquells moments tenia vida, que era la Tuna Fénix de la Societat Coral La Unió.
Seguidament, es va formar la Secció Ciclista, l’equip de Futbol, Futbol Sala i en 1987 la Secció Musical i un grup de Twirling.
Als finals del 80 i principi dels 90 es van desenvolupar diferents actes culturals i multitudinaris de cara a la nostra ciutat, com els Certàmens de Tunes, Festes de carnaval infantils, gimcanes ciclistes, trobada de Corals, etc.
El 25 d’octubre de 1987 es va fer la Estrena del nou Estendard de la societat. Al 1992 es va vendre el local propietat de la societat i es va començar la construcció d’un nou local al carrer Alps. La última festa de cap d’any, celebrada al nostre local del carrer Murillo, va estar amenitzada per la nostra orquestra de ball BAHIA – UNIÓ.
Arribà el mes de juny de 1993 i vàrem haver de deixar el nostre local, i encara no estava ni a mig acabar el nou. Totes les coses que hi havia allà es van portar a diferents locals, però cap de la nostra propietat. Les seccions van desaparèixer, amb l’excepció de la Tuna i la Banda, les quals van buscar local per no desaparèixer.
L’activitat de la societat va quedar molt reduïda, només aquestes dues seccions funcionaven, i cadascuna una mica per separat. Els problemes del local no es solucionaven. Mai s’acabaven les obres, fins que fa molt poc temps, i amb la impossibilitat d’acabar l’obra, l’Ajuntament ens va cedir una masia a Cornellà, on, quan estigués rehabilitada, podríem retornar a fer totes les activitats que fèiem abans. I el que és millor, vam tenir un local al carrer Miquel de Roncalí núm. 57.
L’activitat de la societat va quedar molt reduïda, només aquestes dues seccions funcionaven, i cadascuna una mica per separat. Els problemes del local no es solucionaven. Mai s’acabaven les obres, fins que fa molt poc temps, i amb la impossibilitat d’acabar l’obra, l’Ajuntament ens va cedir una masia a Cornellà, on, quan estigués rehabilitada, podríem retornar a fer totes les activitats que fèiem abans. I el que és millor, vam tenir un local al carrer Miquel de Roncalí núm. 57.