Historia

Xaranga Sarau

Era a principis de 1987 quan, d’una forma casual, dos amics vam començar la petita gran història de la banda.
El naixement no va ser molt difícil, gràcies a la SOCIETAT CORAL “LA UNIÓ” que ens va donar totes les facilitats possibles i també a tot un seguit d’amics músics que van voler participar en aquest projecte.
Durant els primers mesos de vida, la banda es dividia en dos parts: Una, la dels joves que ja tocaven un instrument i que anaven estudiant un repertori per sortir al carrer, i l’altre que estava composta per joves que volien aprendre a tocar un instrument.

Aquests últims van esdevenir com el grup més important al llarg de la nostra trajectòria, ja que podíem anar formant musicalment a joves i contribuir a la seva formació com a persones..
Des del principi ens vam prendre molt seriosament la nostra tasca i vam fer diferents actuacions, fins que al 1988, any que representa un punt d’inflexió a la nostra història, vam participar al concurs de bandes del Polígon Gornal on obtinguérem el 1er. Premi. Això va ser un revulsiu per treballar molt més.
Gràcies a la S. C. LA UNIÓ es varen comprar saxos, clarinets, trombons, trompetes i un helicó. Així mateix, es van contractar professors de música per ensenyar als joves a tocar els instruments que havien adquirit.

L’evolució va ser positiva, vam actuar pràcticament a totes les festes de nostra ciutat: Corpus, Reis, Carnaval, Jordiada, etc., així com a festes de ciutats veïnes i fins i tot a França.
Al 1993 es va fundar l’orquestra Bahía-Unió per donar sortida a les inquietuds musicals dels que volien més. Aquest mateix any van començar els problemes amb el local, ja que es va vendre el de La Societat Coral “La Unió” per construir un altre que mai arribà, fins ara. Finalment, es va trobar el casal parroquial de Santa Maria on es va poder continuar amb el nostre treball, però amb dificultat d’espai i pressupost. Com a conseqüència d’aquesta situació tan precària no es va poder continuar amb l’ajut dels professors i es van aturar les classes.
Al 1998 es va assolir una altra fita amb el canvi de nom de la banda per XARANGA SARAU, per tenir una imatge més alegre. També es va inscriure l’entitat amb el nom de SOCIETAT MUSICAL LA UNIÓ, sempre units a la nostra entitat mare, la SOCIETAT CORAL “LA UNIÓ” per un invisible cordó umbilical. A més a més, el més important de tot, es van començar a incorporar nens i nenes, provinents de les escoles de música de Cornellà, i joves que volien posar en pràctica els coneixements del seu instrument.

Aquestes incorporacions també van fomentar que els pares volguessin també treballar amb nosaltres, ja fos tocant un instrument o col·laborant en l’organització de la nostra entitat. A partir d’aquest moment es van tornar a contractar professors per donar classes de saxo, clarinet, flauta travessera, trompeta, trombó i percussió. Tot això gratuït, amb l’única condició de tocar amb la Xaranga. Avui dia es pot dir que som més de 100 persones al voltant de la Xaranga formant una gran família musical.

Actualment, a la nova seu a Can Tirel, es poden desenvolupar en millors condicions el treball propi de la Societat i els projectes de futur: assaigs amb la Xaranga; classes amb professors; sortides de colònies musicals, on a part d’assajar (una mica) reforcem la nostra unió; organització de la rua de carnaval infantil de Cornellà; participació a la rua de carnaval de Cornellà amb una disfressa original; col·laboració en l’organització de la Jordiada i l’organització del Festival de Joves Músics de Cornellà que mostra el que els músics més joves de nostra ciutat saben fer.
Aquesta petita gran història, que va ser iniciada per joves de la nostra ciutat, continua amb part d’aquells joves, però també amb els seus fills que comencen a ser músics i amb tota la resta de joves músics i els seus pares que s’han incorporat a aquest projecte.
Per finalitzar, a la Societat tant important és tenir un grup musical més o menys important, sinó també contribuir a la formació humana que ens pugui fer a tots, tant a joves com a adults, millors.

Emilio Gómez Pérez